peix

Yângâ tî Catalan

Pandôo

peix \sêndagô ?\ linô kôlï

1. susu
   • grans e pocs peixs a recors correran
     e cercaran amagatalls secrets:
     fugits al mar, on són nodrits e fets,
     pel gran remei en terra eixiran. — (Ausiàs March, Veles e vents. XV^e siècle. )
   • El peix, tant fresc com salat, era un article de gran consum en l’edat mitjana, especialment en els nombrosos dies d’abstinència que marcava la religió catòlica. — (Dolors Pifarré Torres, El comerç internacional de Barcelona i el Mar del Nord (Bruges) a finals del segle XIV , Publicacions de l’Abadia de Montserrat, collection « Biblioteca Abat Oliba », lêmbëtï 151 → dîko mbëtï)
   • Semblava que tot en aquell aiguamoll era lent i calmós, fins i tot la manera de nedar dels peixos. Però el que passava era que els animals d’aquell racó de món no eren de la mateixa mena que els de tot arreu. — (Margarida Aritzeta, L’aiguamoll dels cocodrils , Editorial Cruïlla, 2010 → dîko mbëtï)