muller

Yângâ tî Catalan

Pandôo

muller \sêndagô ?\ linô gâlï

1. wâlï, wafängö-selêka
   • Les escriptures de divorci que dirimien el matrimoni dels jueus, i que la llei de gràcia no admetia; escriptures amb què el marit repudiava a la seva muller.
   • No pot parir
     ni dar plaer,
     més és muller
     l’eixovar gros
     que no llur cos,
     gran dot la mou. — (Jaume Roig, Espill , premier livre, première partie.)